El Toni i l´Anita

La meva mare va arribar al barri amb set anys, després de la guerra, quan els meus avis Arias/Gómez , els iaios que no vaig arribar a conèixer, van traslladar la seva residència del carrer Septimània sota la plaça Lesseps, al carrer Fonthonrada. Vivien a la rebotiga del bar de menjars i allà sempre hi havia lio. Fins i tot els diumenges, quan la meva mare ja era una mica més grandeta, la rebotiga es transformava en sala de ball, amb gaita, clarinet i timbal a l´única sala una mica gran, que no era una altra cosa que el dormitori de la meva mare i la meva tieta. Cada diumenge havien de recollir-ho tot per organitzar el ball. Per accedir-hi els clients havien de passar per un passadís, a l´inici del qual es posava la meva tieta a cobrar l´entrada. La cuina també la recollien i es transformava en xiringuito on venien les begudes als clients del ball. Eren i són tres germans; el tiet Fermí, La tia Puri i l´Anita, tothom hi pencava.
El meu avi Fermin Arias tenia uns quants negocis apart d´aquest, el més productiu era el quiosc de begudes sota l´actual MNAC que encara avui porta el meu tiet. Un altra dia parlaré del meu avi, un home amb visió pels negocis i molt bon criteri, ajudat d´una dona, la iaia Pura, molt treballadora i discreta.
El meu pare en canvi va arribar al barri a la post adolescencència quan van agafar el bar Pichi, cada dia baixava en bicicleta des de Calàbria/Rosselló amb una bici de carreres que s´havia portat de Llavaneres.
Eren molt guapos, a la foto estan els dos a una taula del bar de la meva mare prenent alguna cosa, "festejant", i segurament la senyora Araceli els va enxampar en una d´aquestes visites que li feia el meu pare a l´escapar-se un moment del Pichi (a la foto encara portava la corbata per dins la camisa). S´havien conegut al camp de l´Espanyol a Sarrià, on anaven un grup de nois i noies del barri cada diumenge a peu acompanyats d´una senyora que alhora feia de controladora i casamada. El meu pare em va explicar anys més tard que aquella senyora el va aparellar amb una altra noia però ell no va parar fins que va aconseguir ser parella de la meva mare.