El abuelo Paulino

El meu avi era de Barbastro, va venir a Barcelona de jove. Va treballar uns anys de caixista d´impremta i després es va ficar a l´hostaleria, suposo que per oportunitat i per la inquietud emprenedora, jo era massa petit per parlar d´aquestes coses amb ell i el que sé m´ho han explicat els meus pares. Va portar uns anys el restaurant del club de golf de Sant Cugat del Vallés, després el restaurant del club de golf de Sant Andreu de Llavaneres, poble aquest on el meu pare va passar la seva joventut i al que li devia el seu maquíssim accent de “matró” (de Mataró, jaja!) quan parlava català. Feia de Caddy i ajudava com a cambrer al restaurant on va aprendre l´ofici de servir.

De petit recordo anar a Llavaneres tan a l´estiu, a la platja i a menjar al xiringuito on ara hi ha el port esportiu com a la tardor a buscar bolets o a passejar pel bosc. Hi conservava bons amics. Com el Munné, pintor aficionat autor del quadre que està al menjador de casa la meva mare; al quadre, de generoses dimensions hi surt la plaça del poble de Llavaneres tal com era fa uns quaranta anys, sempre ha estat a casa i té un estil impressionista que m´agrada bastant.

L´abuelo Paulino el recordo amb els cabells blancs pentinats enrere, ulleres fines i uns ulls molt blaus, un senyor. Va agafar el bar Pichi al deixar Llavaneres, el bar ja es deia així i no li va canviar el nom.

Només entrar al bar et trobaves penjada a la paret una gran hèlix d´avió, era d´un avió rus, un Polikarpov, l´anomenat Mosca o Xato republicà; a aquests avions els van haver de substituir l´hèlix a l´arribar a Espanya doncs el canvi de clima respecte a Rússia generava petites esquerdes i les feia perilloses. Actualment la tinc en dipòsit a casa però em sembla que aviat tornarà al seu lloc.

L´avi va estar uns anys treballant amb el meu pare, el Toni, després el Toni es va casar i també hi treballava l´Anita, encara que ella havia jurat que mai tindria res a veure amb ningú que tingués un bar. Després l´avi Paulino es va retirar. El recordo d´aquella època, de quan ens venien a veure a Valldoreix amb la meva àvia i sobretot de quan els anàvem a veure a casa seva del carrer Calàbria cantonada Rosselló els divendres, dia de festa dels meus pares, per sopar. El meu pare ens comprava uns quants tebeos, especialment el TBO, el DDT, i el Pulgarcito i mentre anàvem sopant un bocata de truita a la francesa amb pa de motlle ROSENDO que feia el meu avi en una mini paella especial, que l´Anita encara conserva, devoràvem els tebeos que ens anàvem passant asseguts als sofàs de la petita saleta d´estar. Moltes vegades hi havia una pila de nens en aquella saleta, perquè també venien les meves cosines i cosí. En aquelles visites també passàvem a veure a la meva encantadora tia Juani, que tenia les “Modas Juanita” al carrer Rosselló davant del parc al costat d´una vaqueria, però això també és una altra historia.